Lluís Llach es perfila com a futur director de la Processó de Verges (Diari de Girona)
Lluís Llach va retirar-se dels escenaris a finals de març de l'any passat amb un doble concert a Verges. Avui, catorze mesos després, els veïns del seu poble natal voten si li donen la confiança per ser el nou coordinador i director de la Processó de Setmana Santa fins a l'any 2011. S'espera una aprovació sense problemes, ja que no s'ha presentat cap altra alternativa.
L'associació que gestiona la processó ha convocat avui als veïns de Verges a una assemblea extraordinària per aprovar el nomenament. En la carta enviada per a convocar l'acte, la junta directiva de l'associació explica que ha rebut de Llach "un projecte engrescador de renovació de la processó de Verges" que preveu "modernitzar i adequar als nostres temps de la nostra tradició més coneguda arreu".
La directiva de l'associació dóna ple suport al projecte de Llach, "que coneix i estima la processó com tots els vergelitans". Afegeixen que "apostem per aquest projecte, perquè sabem que sabrà mantenir l'essència, adaptant-la tecnològicament als nostres temps".
Per als responsables de l'associació presidida per Tono Casabó, la renovació de la Processó de Verges és "necessària" i "fins i tot, urgent", que "amb la seva implicació i experiència la veiem factible".
La idea de Llach és crear diversos equips de treball que requeriran d'una àmplia participació veïnal.
ELS MEUS ULLS AQUÍ
Quan el vent és l’antic amic
que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.
Quan el mar és l’antic amant
que et penetra les roques i amara la teva pell
i en l’amor és brau i en el joc fidel
penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí.
Quan el temps... quan el temps...
Temps era temps, quan encara les bruixes
campaven dalt del campanar
i eren mestresses de nits i tempestes
amb línies de vols regulars.
Passeu nens, passeu, és com un guinyol,
ei, canta el gall, s’ha aixecat el teló,
acte primer, a poc a poc surt el sol.
La plana es desvetlla i el Montgrí fa un gran badall.
Temps de fileres de carros mandrosos
que anaven buscant l’horitzó,
temps de llonguet i la bossa de cuiro
per anar a l’escola, i "cara al sol",
temps de dir: "mossèn: fa més d’un mes
i no sé quants mals pensaments he tingut".
"Fes un promig, fes un promig".
Tocar les parts és un pecat, valga’m Déu,
deu mil inferns van cremant, valga’m Déu.
Ai, pels anys cinquanta la moral dins d’un bastó.
Temps de cinema a tres peles
amb dret a xiular pel retall el petó.
Mentre els avis practicaven llengües
amb els turistes dels contorns:
"Vus tiré tot druat
i després turas quilometres giré cap a la goix.
I ja ho trobareu, ja ho trobareu".
Veus com m’ha entès, el proper te’l fas tu.
Pssa, en francès qualsevol se’n surt.
Ai, pels anys cinquanta la saviesa dins el cor.
.............................................................................
Quan el temps és l’antic company
que et fa ric en records i pobre en el que vindrà
i amb el vent tan brau i amb la mar fidel
penso que tindré sort si puc tancar els meus ulls aquí,
penso que tindré sort si puc tancar els meus ulls aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada