dissabte, 8 d’agost de 2009

Babilonia (segona part)

Estic flipant.

S´ha inventat una nau espacial que llanci focs artificials?

És possible llançar un castell de focs des d´un avió??

Avui, a la platja de Copacabana, he vist com una estrella llançava focs artificials. No, només havia begut dues cerveses i res de drogues dures... és així.

Per sort, portava la càmera de fotos com a testimoni. La resolució és molt dolenta amb tant poca llum, però hi havia un punt lluminós al cel, a prop de la lluna, talment una estrella, però era més vermella que les altres. I de sobte...

video

No em podia creure el què estava veient. No era una avió, almenys no un avió normal. Això era un punt vermell que escupia focs artificials a moltíssima altura i, a més, quan ha acabat, ha desaparegut el punt vermell.

Increïble!

Demà diumenge és nit de Sant Llorenç i he pensat que potser era un espectacle en motiu de les llágrimes de Sant Llorenç. Realment mágic, però m´ha començat a pujar la mosca al nas...

Qui ha pagat una cosa així?? Amb la de necessitats escencials que hi ha a Brasil i se´ls gasten en un espectacle pirotècnic d´aquesta envergadura?

He anat cap a la zona de bars del passeig marítim per veure si trobava a algú per pregunta-li, però tothom fèia com si no hagués passat res. Pensava que la gent estaria comentant alguna cosa sobre el tema, encara que fós algú que digués que eren extraterrestres... Però no. La vida al passeig marítim seguia igual. Se m´havia oblidat que a Babilonia ningú mira al cel. Tothom hi vol arribar, peró ningú el mira. I com que, a més, aquests focs artificials no féien gens de soroll degut a l´altura des de que els estaven tirant, ningú hi havia prestat atenció.

I m´he començat a cabrejar bastant més i me n´he anat cap al hostel.

Dubto molt que el govern estatal de Lula hagi pagat una cosa així. No només perquè no encaixa amb la política que defensa, sinó perquè dubto molt que el govern central d´un país s´encarregui d´organitzar un espectacle de focs artificials. Els únics focs, gens artificials, que organitzen els governs centrals són els de l´exèrcit.

Així, segur que és cosa del govern de la ciutat.

I no m´extranya gens. Perquè una altra cosa curiosa que et pots trobar per Río de Janeiro és una suposada campanya de no sé exactament què (diuen que de salut) que consisteix amb els següents cartells:

No van signats ni tenen capo logo i després de veure´n tants per tota la ciutat no me n´he pogut estar de preguntar a algú de que es tractava i m´han confirmat que era una campanya del govern de la ciutat de Río.

No sé qui coi governa a Río però, sens dubte, són uns terroristes.

dijous, 6 d’agost de 2009

Saõ Tomé das Letras i Babilonia

Vista de Saõ Tomé amb la pedrera al fons:A Saõ Tome no es fa servir ciment, les cases es construeixen pedra sobre pedra:
Les rodalies de Saõ Tomé estan plenes de cascades:

I un home et deixa el seu caball si li demanes per fer una volta:
A la plaça hi ha artesans:
i músics:
I qualsevol dia de la setmana hi ha gent que va fins la Pedra do Disco per veure la sortida del sol:



Parlar de Saõ Tomé das Letras és parlar de... mmmm....

[mode Ivan Arcas off]

La veritat és que se´m fa molt díficil explicar les experiencies viscudes a aquest petit poblet de Brasil amb conceptes de racionalitat...

A Saõ Tomé hi viuen bruixes i follets, vampirs, nimfes, sants i dimonis... i amb una mica de paciència pots arribar a veure extraterrestres, perqué a Saõ Tomé tot és possible. Fins i tot, si deixes un cotxe desfrenat en una baixada, enlloc d´anar cap avall, va cap amunt:

video

A Río de Janeiro, no. A Río els cotxes van cap avall, com la llei mana, aquella llei dels homes que determina què és `normal´ i què no. I això la converteix en una ciutat `normal´. La gent fa les coses `normals´, vestiex `normal´, opina `normal´...

D´acord, té el Cristo Redentor, que és molt singular, però no l´he anat a veure perquè tota la ciutat en si és un del `cristos´ més grans del món.

Però si no fas cas a les recomanacions del responsable del hostel, un noi molt amable que crec que la il.lusió de la seva vida seria posar la veu en off als anuncis de Marina d´Or o Viatges Marsans, una ciutat `normal´com Río també et pot aportar sorpreses agradables. Com per exemple compartir un cigarret amb el Iago, un noi que viu al carrer i que treballa vigilant que no els passi res als cotxes que hi ha aparcats a l´Avinguda Nostra Senyora de Copacabana. Els propietaris dels cotxes li paguen per fer això. Tenia un ull morat per una pallissa que li va clavar la policia que no vol que algú `estrany´ com ell (vull dir pobre) es guanyi la vida d´aquesta manera `estranya´ a un dels barris més `cool´ de la ciutat.

Home Iago..., és que mira que ets! No podries tenir un ofici `normal´ i viure a una casa `normal´ com fa la gent `normal´??

El Iago diu que el van parir amb dos braços i dues cames per treballar, no pas per robar.

Repeteix diverses vegades que ell no vol robar, fet que demostra que és una sortida desesperada que li ronda pel cap. Li recomano que si ha d´acabar robant, que sigui atracant bancs. Després ho penso millor i li pregunto perquè no busca companys entre la molta altra gent que es troba en la seva mateixa situació a Río i organitzen una lluita política. Però ell em mira com si li estigués prenent el pèl.

Perqué molts pobres, a més de pobres, són solitaris. No ser `normal´ en una ciutat `normal´ t´exclou fins i tot dels de la teva pròpia classe social. He dit `classe social´? Però si això no existeix en el món `normal´!, són un invent dels `rojos marxistas´!! Els pobres són pobres perquè són uns ganduls i uns borratxos!, és la opinió `normal´ que s´ha de tenir.

Finalment, li acabo recomanant que marxi a Saõ Tomé das Letras. Allà, ser `estrany´ és normal i això li facilitaria les coses per aconseguir els recursos mínims per sobreviure i, sobretot, per viure.