Irena Sendler

Avui ha mort aquesta dona de la fotografia, Irena Sendler, polonesa i catòlica. Tenia 98 anys i, segurament fins avui, la seva existència ens havia passat desapercebuda a molts.

Durant l'ocupació nazi de Polònia va salvar 2.500 nens jueus d'una mort segura a l'anomenat "gueto de Varsòvia", el camp de concentració nazi més gran establert a Polònia, al que hi van entrar 400.000 persones i en van sortir 50.000. S'hi va infiltrar com a infermera, jugant-se molt seriosament la pròpia vida, amb l'únic objectiu d'anar traient nens per diferents vies. A les mans d'Irena Sendler, qualsevol element era una via d'escapatòria: fingir un contagi de tifus, un cubell d'escombraries, un sac de patates, un taüt... Així anaven sortint i eren acollits per famílies catòliques.

La seva idea era que tots els nens salvats algun dia recuperarien la seva identitat, la seva vida i la seva família i, per això, anava elaborant un arxiu de dades de tots els nens que treia. Un arxiu que, en un determinat moment, es va veure obligada a enterrar al jardí de la seva veïna, dins de dues ampolles de vidre, amb les indicacions pertinents per què arribés a les mans indicades si ella moria.

Va ser detinguda per la Gestapo i cruelment torturada, però mai va rebel·lar cap informació d'on es trobaven els nens. Ella era la única que ho sabia. Va ser condemnada a mort, però se'n va salvar in extremis per un soldat alemany que li va despertar compassió i la va ajudar a fugir.

Acabada la guerra, va lliurar les dades de tots els infants al primer president del comitè de salvament de jueus sobrevivents i va donar per acabada aquella trista etapa. Mai va buscar cap reconeixement ni distinció.

"Vaig ser educada en la creença de que una persona necessitada ha de ser ajudada de cor, sense mirar la seva religió ni nacionalitat", va explicar per justificar la seva noblíssima actitud.

Però un dia, la seva foto va sortir publicada al diari i va rebre una trucada: "Recordo la seva cara, vostè és qui em va treure del gueto".

A partir d'aquí van començar a rebre reconeixements. L'any passat estava nomenada pel Premi Nobel de la Pau, però finalment se li va atorgar ni més ni menys que a Al Gore.

Descansi en Pau, Irena Sendler, un exemple d'humanitat i valentia i d'expressivitat en la mirada i el somriure.