Cristina

Una gallega que el novembre passat vivia a una fàbrica de gel de Bissau, que ara treballa a Rio de Janeiro i que ha vingut a Buenos Aires a celebrar el seu aniversari amb una amiga de Zamora que està aquí.

Aquesta és la Cristina.

No ens vèiem des de que ens vam acomiadar a Bissau i, ahir a la tarda, em va trucar per veure’ns i sortir a prendre alguna cosa per Buenos Aires.

Ella estava amb uns amics a la Fira Alternativa del Llibre que s’està celebrant aquests dies a Buenos Aires i vam quedar de veure’ns allà. Aquesta Fira es fa a un edifici antic de 10 plantes que actualment es un espai social recuperat on hi tenen cabuda diverses iniciatives. Una d'elles és la Rádio Libre.

Els amics ens van proposar d’anar a una festa que es feia a noséon de La Boca: Nada, acá a 15 cuadras!

Estant a Menorca i Mallorca aprens com el concepte de les distàncies és relatiu a l’espai que habites. Per un ciutadellenc, anar a Maó, a 45 quilòmetres per “sa generala”, és com anar a l’altre punta del món. Quan hi vam anar a cantar amb Morralla vam conèixer a una dona de Ciutadella, d’uns vuitanta anys, que no havia estat mai a Maó: No sé m’hi ha perdut res a Maó!, deia. Però si està a només 45 quilòmetres...

Pels porteños és al revés. Nada, 15 cuadras... acá cerca.... I comences a caminar i caminar... I la ciutat mai s’acaba... I tens la sensació d’haver recorregut 3 vegades Barcelona... Però Buenos Aires no té intenció d’acabar-se mai...

I finalment vam arribar al carrer que tocava... De fons ja se sentia la música, un estil que em sonava d’alguna cosa... I aquesta melodia? Unes quantes passes més i ja identifico la lletra de la cançó: En Joan Petit quan balla, balla, balla, en Joan Petit ara balla amb Dusminguet!

Els molt locos estaven punxant música en català! Bé, va ser la única de la nit..., però arribar a una festa, a un carrer perdudíssim de Buenos Aires, i sentir Dusminguet, no té preu.

La festa es feia a la “Cooperativa de Vivienda La Fabrica”, una nau molt gran d’una antiga fàbrica que es va abandonar i que ara, un grup de gent, organitzats en cooperativa, estan adaptant l’espai per habitatges, respectant la nau. Aquests habitatges van destinats a persones que no hi tenen accés.

Vaig conèixer un dels seus responsables i ens vam passar els telèfons. Algun dia d’aquests m’hi deixaré caure amb la camera... a veure si podem fer algun vídeo interessant, per què la “matèria prima” per fer-lo ja ho és, i molt!

I avui, aquesta tarda, estava a la saleta de l'hostal amb el portàtil fent uns treballs per la universitat, quan se m'acosta una noia que no havia vist abans per aquí i amb un perfecte català em diu: - Tu ets català?
Resulta que és de Figueres i no he acabat d'entendre molt bé què fa per aquí. Crec que fa artesania i la ven i viatja.
- I tu d'on ets? Em pregunta.
- Nascut a Pallejà, però ara vivia a Molins de Rei.
-Ah! Molins de Rei! He estat en una mena d'espai ocupat de Molins...
- A si? Com es deia?
- No ho sé... no m'enrecordo... El vaig conèixer per un amic que hi estava ficat. Es diu Roger.
- ... que és ros?
- Si.
- El Roger Aluja?
- Exacte.
- Hahahahahaha. Coneixes al Roger Aluja i has estat a Ca la Banya? Que fort!