dijous, 21 de maig de 2009

Els catalans d'Amèrica i la seva lluita per la independència des de Buenos Aires

Marcela Lucci és una historiadora argentina que està fent el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi l'ha dedicat a investigar l'activitat dels catalans a Amèrica i la seva contribució al moviment independentista català des de l'exterior durant la primera meitat del Segle XX.

El seu treball finalitza el 1939 perquè considera que a partir del final de la guerra civil, i l'exili que provoca, marca un punt d'inflexió del què havien estat fins aleshores els catalans a l'exterior.

video

Dimecres passat, 20 de maig, va presentar les conclusions del seu treball a la Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires. Entre el públic hi havia gent gran que escoltaven amb emoció fets que havien viscut en persona i familiars-descendents dels protagonistes de l'acció política i cultural dels catalans a Argentina.

He de confesar que vaig arribar tard a l'acte i em vaig perdre el principi on, segurament, va explicar la fundació del Casal Català de Buenos Aires, que data del 1886. Jo vaig arribar quan el fil de la història ja havia entrat al Segle XX, als anys 20, quan es duu a terme la tasca més important.

Marcela Lucci parla del "Comitè Llibertat". Aquest comitè es podria definir com "el braç polític del Casal Català", no pas perquè aquest fós una organització armada amb braç polític, evidentament XD, sinó perquè el Casal tenia finalitats bàsicament culturals i van decidir separar l'acció més política a través d'aquest comitè. Típic dels catalans això, com si la nostra lluita política no fós cultural...

La primera acció important del Comitè Llibertat és comprar una bandera per enviar-la a Catalunya i que representi als catalans d'Amèrica a les festivitats senyalades. Potser el fet en si sembla una tonteria, però aquesta acció va servir per posar a prova la coordinació i predisposició de totes les organitzacions catalanes d'Amèrica, des dels Estats Units fins a la Patagònia.

video

Sens dubte, però, l'acció més rellevant dels casals catalans d'Amèrica va ser finançar l'Exèrcit Català de Francesc Macià que protagonitzaria els Fets de Prats de Molló del 1926.

video


Els catalans d'Amèrica es van implicar enormement en el projecte polític de Francesc Macià. Després del fracàs dels Fets de Prats de Molló, Macià estava exiliat a Bèlgica i el Casal Català de Buenos Aires li prepara tot per treure'l d'Europa i portar-lo a Argentina.

video

A dia d'avui, qui visiti la seu del Casal Català situat a San Telmo, quan pugi al primer pis, al replà de l'escala, hi trobarà un bust de Macià i una reproducció de la seva firma al llibre d'honor del casal.


Per Marcela Lucci, les organitzacions de catalans d'Amèrica no tenien una ideologia política definida més enllà del sentiment nacional, però de dretes no eren. Això va fer que, malgrat les diferències que tenien amb el projecte polític que finalment s'estava desenvolupant a Catalunya durant la República, féssin un front comú contra el franquisme.

Durant la Guerra Civil organitzen un sistema d'ajuda a Catalunya. Està documentada la sortida de 6 vaixells des de Buenos Aires cap a Barcelona i el finançament de dos centres per infants orfes.
En aquest moment de la conferència, una dona del públic replicava que la seva família en particular mai va arribar a rebre cap ajuda de ningú, fet que demostra la insuficiència de les ajudes en un moment com aquell.

video

Al finalitzar la Guerra Civil i amb l'inici del franquisme, les relaciones dels catalans d'Amèrica amb Catalunya es tallen. A l'intentar explicar el perquè d'aquest aïllament, un dels principals activistes del catalanisme a Buenos Aires, Pere Seras, va dir "és que aleshores hi havia un oceà entremig", com si no hi hagués estat sempre, però aquesta frase expressa moltes coses del què va representar per ells el franquisme, un trencament absolut de la seva relació històrica amb Catalunya que mai més s'ha reestablert al mateix nivell.

video

És important recordar, per més que sigui obvi, que tot això passava sense l'existència d'internet ni d'un sistema de comunicacions com el d'avui en dia i que tota la coordinació de les accions que duien a terme es fèia per correu postal, amb censures als dos països, i amb el que representa de lentitud en la comunicació.

video

De tota aquesta activitat política, Marcela Lucci, no ha pogut esbrinar si el goven espanyol en tenia algun control o si s'investigava per part d'algun servei policial espanyol. Els arxius policials que corresponen a aquesta època van ser cremats l'any 1955.

video

Marcela Lucci considera que la part de l'exili català que ha investigat no és aïllada, sinó que Espanya reprimeix a qui pensa diferent des dels Reis Catòlics.

video

diumenge, 3 de maig de 2009

Gràcies Quim!

En la distància, i encara que aquí fos l'hora d'anar-se'n a dormir, fa molta il·lusió que et saludin amb un "bon dia" des de Catalunya Ràdio!

video

32 anys de les Madres de Plaza de Mayo (2)

Inauguració de la "Galería de los Rostros Revolucionarios" a l'ECuNHi (Espacio Cultural Nuestros Hijos).
Aquest espai, anteriorment havia estat la ESMA (Escuela de Mecánica de la Armada) i va ser un dels grans centres de detenció il·legal durant la dictadura de Videla.

video

divendres, 1 de maig de 2009

32è Aniversari de les Madres de Plaza de Mayo

El 30 d'abril de 1977, un grup de dones es va reunir per primer cop a la plaza de Mayo. Els seus fills havien desaparegut. Se'ls havia emportat "algú", de matinada, però cap organisme oficial se'n fèia responsable.

Van convocar-se tots els dijous a la Plaza de Mayo fins que en tinguéssin la resposta. Han passat 32 anys, més de 1500 dijous, i les "Madres" segueixen a la Plaza de Mayo.

A dia d'avui ja són conscients del futur de seus fills però, justament per això, defensen les idees per les quals van desaparèixer: "nos han parido nuestros hijos" diuen les Madres de Plaza de Mayo.

video