dissabte, 13 de juny del 2009

Conflicte al Perú

En les últimes setmanes, a la regió de la selva peruana, ha esclatat un conflicte violent entre les comunitats indígenes que viuen en aquesta zona i les forces armades que el govern d'Alan Garcia va enviar-hi. Hi ha hagut desenes de morts, algunes dades parlen de centenars, però les fons oficials intenten minimitzar aquest escàndol com poden, negant la brutalitat amb la que la policia va actuar en aquesta zona.

El fet no és nou. L'arrel d'aquest problema té més de 500 anys d'història. Es tracta de l'explotació de recursos de la terra i de la diferència de concepte que hi ha entre els pobles indígenes d'Amèrica i l'anomenada societat occidental.

Al subsòl d'aquesta zona de la selva peruana hi ha petroli. Sempre hi ha estat però només fa 2 anys que és sabut, un caramel molt llaminer pel tractat de lliure comerç de les Amèriques.

El govern d'Alan Garcia vol aplicar, si o si, una llei que obre les portes a multinacionals estrangeres per poder explotar aquest peroli. Perú, en el seu conjunt, segurament rebria alguna compensació en aquest negoci però, sens dubte, la part important del pastís se l'emportiria la multinacional de torn. Això és el que dins del capitalisme s'anomena "invertir en països en vies de desenvolupament".

Per si això fós poc, el líder indígena d'aquesta resistència, Alberto Pizango, ha hagut de demanar exili polític a Nicaragua, ja que el govern peruà ha decretat ordre per la seva cerca i captura acusat de terrorisme per les baixes que van causar els indígenes entre les forces policials.

La conjuntura actual de desesperació econòmica de la societat occidental està fent ensenyar, més que mai, els ullals del capitalisme. I aquí els tenim: centenars de morts indígenes que són un obstacle en el camí del "progrés" i acusació de terrorisme a tot aquell qui si reveli.

Us recomano un blog d'un periodista peruà resident els Estats Units que considero molt bo per seguir d'aprop aquesta tragèdia que està passant al Perú:

http://peruanista.blogspot.com

diumenge, 7 de juny del 2009

Lliure mercat o llibertinantge de mercat? Fins quan?

Des de fa anys, l’única virtut de l’esquerra europea ha estat maquillar polítiques de dretes posant un cert accent social en el marc de la màxima expansió del neoliberalisme. Però una època de crisi com l’actual no són bons temps per pensar en maquillatges. Per això, no resulta molt sorprenent que la població europea hagi decidit, majoritàriament, votar els partits de dretes. Gens sorprenent, però si llastimós. Europa, que només té sentit com a unió econòmica i de mercat, ha decidit seguir amb les velles polítiques capitalistes basades en la necessitat d’expansió de mercat en un moment en el que el món s’acaba. I això no és una profecia apocalíptica. El món s’acaba pel capitalisme perquè ja gairebé no queden nous mercats on expandir-se i, per ara, no hem descobert cap més planeta amb vida intel·ligent on poder seguir expandint aquest model econòmic.

Europa, doncs, votant a partits de dreta, ha decidit seguir apostant per un tren que ja fa temps que ha entrat en una via morta i que és qüestió de temps que trobi el seu topall. L’actual crisi només són els sotracs d’aquesta via que hauríem d’haver abandonat fa temps. I enlloc de decidir per un canvi de via, la majoria dels europeus han votat pel maquinista que farà circular el tren a més velocitat. I potser millor així. Potser que avancem al més aviat possible per aquest tram de via morta i, sobretot, que siguem capaços de visualitzar el topall amb prou antelació per frenar a temps.

dissabte, 6 de juny del 2009

España segueix expoliant l'or d'Amèrica

Fa dos anys, un vaixell de l'empresa anglesa d'exploració marina Odyssey va trobar al fons de l'Atlèntic un "tresor" de 17 tonelades d'or i plata valorat en 500 milions de dòlars.

De seguida, l'estat espanyol va interposar accions legals per reclamar-ne la titularitat dient que es tractava dels rastres del vaixell "Señora de las Mercedes" que hauria estat enfonsat el 1804 mentre transportava aquest botí de Perú cap a Espanya.

Així en parlaven les notícies espanyoles ara fa dos anys:



- Espoli????????

-Nuestro patrimonio histórico???????????????????????????

Com diaria Goscinny: "Son folls aquests espanyols..."

Però el pitjor encara està per venir....

Abans d'ahir, dijous, un tribunal de Florida competent en el tema, va dictaminar que finalment el "tresor" era propietat de l'Estat espanyol.

La notícia ha estat molt ben rebuda per la senyora ministra espanyola de "cultura" (si, la del segle XXI) que ha manifestat: "Me alegra que el juez haya visto que el barco pertenece a España y que el tesoro pertenece a España".

A veure....

Podria haver entès que, després de 205 anys i tenint en compte que l'or estava perdut al fons de l'Atlàntic, el "tresor" s'hagués declarat que era del qui l'havia trobat. Sobretot per allò de que "quien roba a un ladrón tiene 100 años de perdón".

Però posats a buscar un "legítim propietari"...

Senyora ministra i senyor jutge de Florida:

Saben què ha passat des del segle XVIII ençà?? Saben que Espanya ja no és "el imperio donde nunca se pone el sol"???? Saben que Perú és un estat independendent i no una colònia espanyola i que aquest "tresor" es el botí d'uns genocides????????????????

Algú ha pensat en Perú com a possible legítim propietari??? Ei, només és una idea!

Un país no pot esborrar la seva història, però si que pot demostrar que ha evolucionat, que ha canviat...

De poques coses en n'hem d'empenedir els catalans de la nostra història. Gairebé sempre n'hem sortit perdedors. Tot i així, fa uns anys, la Generalitat va pagar la reconstrucció d'un monestir Grec com a desgreuge del què van fer els Almogàvers en aquelles terres.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1560090

Ais, no sé perquè he vinculat una cosa amb l'altre....

En fi.... El més greu del cas és que aquí, a Amèrica llatina, no s'ha sentit ni piu respecte al "tresor recuperat" per Espanya. Ni tant sols els informatius de Perú en diuen res.

El que menys puc entendre són els llatinoamericans que encara avui consideren a Espanya com la "Madre patria". Sens dubte, ells mateixos s'autodefineixen com a fills de puta (o analfabets històrics que, pel cas, vindria a ser el mateix).

Acabo d'enviar un correu electònic al servei d'atenció ciutadana del Govern del Perú amb l'assumpte: Van a seguir aceptando que españa les robe el oro en pleno Siglo XXI????

És tot el què se m'ha ocorregut fer.