De Diades i Nacions

Sant Jordi ha passat desapercebut aquest any. (I què m’esperava, no??) Però bé, una Diada com aquesta té tanta força que les ones sísmiques d’alguna manera o altra es noten fins a 10.000 quilòmetres de l’epicentre.

Davant d’una important llibreria del carrer Florida (el Portal de l’Àngel de Buenos Aires) hi havia una parada des de la que es regalaven roses acompanyades d’un díptic amb la història de Sant Jordi i el què representa actualment aquesta Diada a Catalunya. Però ni rastre de cap llibre en català. El llibreter em va dir que com a molt em podia buscar llibres d’autors catalans traduïdes al castellà. Sembla que la Fira de Frankfurt va tenint el seu efecte... Però molt educadament li he dit que no calia.

Però el tercer apunt al blog sobre Sant Jordi no era per parlar de la rivera del Río de la Plata, sinó d’un altre...

Ahir, abans de sortir al carrer, vaig esmorzar tot mirant el TN Migdia de TV3. Nooo, no em vaig llevar a 2/4 de 3! És el què té ser aquí, et sembla que t’has llevat d'horíssim i quan mires TV3 per Internet es veu que mig Catalunya ja és a La Rambla i l’altre meitat té el dinar a taula... I el Minoria Absoluta comença a les 7 del matí i te’n pots anar a dormir a les 2 de la nit amb un Bon Dia! en directe de l’Antoni Basses!

El cas és que a això t’hi acostumes fàcil, però al què mai m’acostumaré és que quan passen declaracions polítiques de tots els partits parlamentaris n’hi hagi 6. Sempre penso que darrere el Joan Saura s’acabarà la notícia i no... n’hi ha un altre... El "ciutadà del món".

La diferència entre Lluís Llach i l’Albert Rivera és que en Lluís Llach, a les seves presentacions, per parlar d’un col·lectiu de gent del que se’n sent partícip diu (bé "deia" ...snif): “Nosaltres, aspirants a ciutadans...”. Mentre que els amics de’n Boadella... bé... no calen comentaris. Ells ja ho tenen tot fet. Ara només han de mantenir els privilegis que han convertit en drets (por conquista). Mentre en Lluís Llach, amb 60 anys, encara aspira a millorar com a persona, el Sr. Rivera es veu que ja ho té tot fet als 29!

Doncs aquest senyor que fa un temps apareix als TN després del Saura, no se li acut altra cosa que dir que s’hauria de canviar l’11 de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya pel 23 d’Abril. Jo no sé si a ell se li havien indigestat les seques amb botifarra (probablement li hauria passat millor un cocido español) però jo si que em vaig ennuegar amb la media luna que m’havia comprat al forn d’aquí al costat.

Però en el fons comparteixo en part la idea de l’Albert Rivera. Ell, que es fa dir “ciutadà” perquè no vol ser encasellat com a “polític” malgrat tenir un escó al parlament, deu pensar que el 23 d’Abril té unes característiques millors per ser la Diada de la Nació. I hi estic d’acord. Sant Jordi és una gran Diada de País, alguna cosa especial es respira. La gent omple els carrers sortint a passejar i a saludar a amics i coneguts. Els que tenen més sort tenen un detall amb la seva parella. La televisió parla de cultura en franja de prime time! Els polítics callen i parlen els escriptors! Que bé Sant Jordi!

Això és, sens dubte, molt millor que haver de desfilar en una manifestació o haver d’aguantar avorrits discursos polítics nacionalistes! Si, si us plau! Prou Onzes de Setembre!

Amb això estic totalment d’acord amb el Sr. Albert Rivera. i segurament algun dia no molt llunyà aquesta proposta serà tinguda en consideració. Serà un gran dia en el que els catalans ens discutirem sobre la data en la que traslladar la Diada Nacional de Catalunya. S’haurà acabat haver de sortir al carrer l’11 de Setembre i canviarem l’Estelada, simplement, per la Senyera.
Aquell dia jo crec que molts opinaran que ja no té sentit commemorar l’11 de Setembre com a Diada Nacional, però dubto que es consideri el 23 d’Abril per traslladar-la. Molt probablement la majoria opinarà que la nova Diada Nacional sigui la data en la que s’hagi proclamat la Independència, el DIA DE LA INDEPENDÈNCIA.

Aquell dia, Sr. Albert Rivera, vostè i jo haurem de fer un front comú per evitar tenir una nova Diada Nacional basada altre cop amb la política territorial i el maleït nacionalisme. Millor una Diada Nacional amb un altre caràcter, no?

El què passa és que jo estic d’acord amb la seva idea, però no amb la proposta concreta... Crec que m’entendrà si li dic així: La Diada de Sant Jordi és una celebració d’una part de la població i crec que ha de ser de tothom, sense excloure a ningú. No podem crear ciutadans de primera i de segona! Per tant hem de buscar una Diada de caràcter cultural i que integri a tothom. I el cas és que ja sé quina pot ser. Una Diada d’origen ancestral en la que encenem fogueres i ballem tot fent lentes rodones al voltant del foc, com la Terra que gira al voltant del Sol. Li sona? La flama s’encén al cim del Canigó i la festa es celebra per tot el país, sense exclusió, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.... si, home! la DIADA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS.

Em donarà suport quan arribi el dia?

Jo mentrestant no puc ajudar-lo en la seva proposta, per què em temo que si ens oblidem de l’11 de Setembre no arribarà mai el dia en què tindrem una Diada Nacional de caràcter cultural, per què no hi haurà Sant Jordi, ni Sant Joan... segurament la única diada nacional serà el 12 d’octubre i aquesta si que és avorridíssima de veritat. És molt antiquada! Em sona a èpoques passades, quan ni Sant Jordi, ni Sant Joan, ni cap festa cultural catalana tenien la força i l’empenta d’ara. I suposo que no és això el què vol, oi?

Per cert, parlant del 12 d’octubre... Ja que vostè té amics a Madrid, per què no els hi comenta, així de bon rotllo com sap fer vostè, que canviïn aquesta diada i la traslladin el 14 de febrer, dia de San Valentín? És una diada molt bonica, dels enamorats..., on el color rosa i cupido brollen per tot..., els aparadors i els anuncis de la tele s’omplen de caixes de bombons en forma de cor i el Corte Inglés s'aboca a la festa!

...ei, només és una idea!