dimarts, 22 d’abril del 2008

El meu País és tant petit... però allà on vas, te'l trobes!

Aquí encara és capvespre i Argentina i Chile estan o a la cancha o davant de la televisió: futbol. M’havien dit que les mogudes del Boca eren espectaculars, i ja n’havia vist alguna, però cap com la d’avui. Avui juga el Boca, a 5 quadres d’aquí, contra el Maracaibo de Venezuela i, a la mateixa hora, a Santiago de Chile es disputa un partit amb el que el Boca es juga la classificació a la Copa Libertadores. Els "futbolers" llatinoamericans estan emocionadíssims, però jo com que no sóc ni una cosa ni l'altre penso que a la mateixa hora que els aficionats estan entrant als corresponents estadis, Catalunya està entrant al 23 d’abril, Sant Jordi, una de les millors Diades que tenim! Per tant, avui apunt al blog sobre els Països Catalans...

Lluís Llach dèia que tenim un País Petit..., però coi! allà on vas te’l trobes!

Al mig del barri de San Telmo hi ha un edifici modernista català que sembla talment arrencat d’algun punt del Penedès i que l’hagin deixat caure allà al mig. És la seu del Casal de Catalunya a Buenos Aires, un dels més importants del món, fundat el 1886.

Segurament que demà Buenos Aires no farà olor de roses ni de llibres acabats d’imprimir, com molts carrers catalans. Però qualsevol que passi pel carrer Chacabuco, a l’alçada del 863, es sentirà observat per Sant Jordi matant el drac.

Fins i tot una “molinenca per casualitat” és homenatjada al costat de Sant Jordi. A Molins de Rei li enderroquen la casa natal, mentre a Buenos Aires li aixequen un teatre...

Però no només passant pel Casal de Catalunya un es pot sorprendre veient noms, imatges o símbols que resulten molt familiars però que descol·loquen una mica al trobar-los en un altre entorn.

A l'entrada de la copisteria de la Universitat Popular Madres de la Plaza de Mayo hi ha un expositor on es mostren cartells de diversos actes relacionats amb Las Madres. Però el primer que salta a la vista és aquesta frase “UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE”.

Al mateix expositor hi ha un cartell d’un acte a Calella de la Costa i també el d’una concentració a plaça Sant Jaume convocada per La Crida, els anys '80. I quan vas a pagar, a la caixa registradora, destaquen dos adhesius de FreeCatalònia.

Però per adhesius, el que portava un Fiat Uno blanc... el logotip d’Andorra!

Aquest:

I el carrer on estic allotjat ara, Almirante Brown, a una quadra, fa cantonada amb el carrer Pi i Margall.

Avui és Sant Jordi, una Diada única al món. No hi ha festa laboral, però tothom sabrà trobar una estona per sortir a visitar la Fira del Llibre i penjar la senyera al balcó. A mi em tocarà anar al carrer Florida, on a l'alçada del número 300 hi haurà l'única parada de llibres de Sant Jordi en molts quilòmetres a la rodona. Espero poder-me firar algun llibre en català...

Però si avui és el dia del patró, d’aquí a quatre dies ho serà de la patrona i, en aquest cas, Buenos Aires també serà observada, des d’una finestra de Chacabuco 863, per la verge de Montserrat.

Felicitats als Jordis i bona Diada a tothom!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Iep Ignasi!

Que et vaig llegint però fins ara no t'havia escrit res, ves.

Ja passa això que vagis on vagis, fins i tot el cul del món, les possibilitats de trobar-te rastres de catalans és altíssima. I això és bo, què collons.

En fi, l'aniversari de l'Ateneu va anar prou bé dins del què cap, pots veure'n videos i fotos aquí:
http://ie.youtube.com/view_play_list?p=0F2D65CFBCDF0FF4
http://www.flickr.com/photos/25854776@N02/sets/

Tot i que la Principal ja no és el que era, molt poca festa!

Vinga doncs, bon dia de Sant Jordi per aquestes terres!

Salut!

Guillem