dijous, 6 d’agost de 2009

Saõ Tomé das Letras i Babilonia

Vista de Saõ Tomé amb la pedrera al fons:A Saõ Tome no es fa servir ciment, les cases es construeixen pedra sobre pedra:
Les rodalies de Saõ Tomé estan plenes de cascades:

I un home et deixa el seu caball si li demanes per fer una volta:
A la plaça hi ha artesans:
i músics:
I qualsevol dia de la setmana hi ha gent que va fins la Pedra do Disco per veure la sortida del sol:



Parlar de Saõ Tomé das Letras és parlar de... mmmm....

[mode Ivan Arcas off]

La veritat és que se´m fa molt díficil explicar les experiencies viscudes a aquest petit poblet de Brasil amb conceptes de racionalitat...

A Saõ Tomé hi viuen bruixes i follets, vampirs, nimfes, sants i dimonis... i amb una mica de paciència pots arribar a veure extraterrestres, perqué a Saõ Tomé tot és possible. Fins i tot, si deixes un cotxe desfrenat en una baixada, enlloc d´anar cap avall, va cap amunt:

video

A Río de Janeiro, no. A Río els cotxes van cap avall, com la llei mana, aquella llei dels homes que determina què és `normal´ i què no. I això la converteix en una ciutat `normal´. La gent fa les coses `normals´, vestiex `normal´, opina `normal´...

D´acord, té el Cristo Redentor, que és molt singular, però no l´he anat a veure perquè tota la ciutat en si és un del `cristos´ més grans del món.

Però si no fas cas a les recomanacions del responsable del hostel, un noi molt amable que crec que la il.lusió de la seva vida seria posar la veu en off als anuncis de Marina d´Or o Viatges Marsans, una ciutat `normal´com Río també et pot aportar sorpreses agradables. Com per exemple compartir un cigarret amb el Iago, un noi que viu al carrer i que treballa vigilant que no els passi res als cotxes que hi ha aparcats a l´Avinguda Nostra Senyora de Copacabana. Els propietaris dels cotxes li paguen per fer això. Tenia un ull morat per una pallissa que li va clavar la policia que no vol que algú `estrany´ com ell (vull dir pobre) es guanyi la vida d´aquesta manera `estranya´ a un dels barris més `cool´ de la ciutat.

Home Iago..., és que mira que ets! No podries tenir un ofici `normal´ i viure a una casa `normal´ com fa la gent `normal´??

El Iago diu que el van parir amb dos braços i dues cames per treballar, no pas per robar.

Repeteix diverses vegades que ell no vol robar, fet que demostra que és una sortida desesperada que li ronda pel cap. Li recomano que si ha d´acabar robant, que sigui atracant bancs. Després ho penso millor i li pregunto perquè no busca companys entre la molta altra gent que es troba en la seva mateixa situació a Río i organitzen una lluita política. Però ell em mira com si li estigués prenent el pèl.

Perqué molts pobres, a més de pobres, són solitaris. No ser `normal´ en una ciutat `normal´ t´exclou fins i tot dels de la teva pròpia classe social. He dit `classe social´? Però si això no existeix en el món `normal´!, són un invent dels `rojos marxistas´!! Els pobres són pobres perquè són uns ganduls i uns borratxos!, és la opinió `normal´ que s´ha de tenir.

Finalment, li acabo recomanant que marxi a Saõ Tomé das Letras. Allà, ser `estrany´ és normal i això li facilitaria les coses per aconseguir els recursos mínims per sobreviure i, sobretot, per viure.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies pel que has escrit. Gràcies per les fotografies.