dissabte, 8 d’agost del 2009

Babilonia (segona part)

Estic flipant.

S´ha inventat una nau espacial que llanci focs artificials?

És possible llançar un castell de focs des d´un avió??

Avui, a la platja de Copacabana, he vist com una estrella llançava focs artificials. No, només havia begut dues cerveses i res de drogues dures... és així.

Per sort, portava la càmera de fotos com a testimoni. La resolució és molt dolenta amb tant poca llum, però hi havia un punt lluminós al cel, a prop de la lluna, talment una estrella, però era més vermella que les altres. I de sobte...


No em podia creure el què estava veient. No era una avió, almenys no un avió normal. Això era un punt vermell que escupia focs artificials a moltíssima altura i, a més, quan ha acabat, ha desaparegut el punt vermell.

Increïble!

He anat cap a la zona de bars del passeig marítim per veure si trobava a algú per pregunta-li, però tothom seguia tranquil·lament la seva vida com si no hagués passat res. Pensava que la gent estaria comentant alguna cosa sobre el tema, algú que digués que eren extraterrestres... Però no. La vida al passeig marítim seguia igual. Se m´havia oblidat que a Babilonia ningú mira al cel. Ningú més hi havia prestat atenció.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Entre ombres i foscors
odis i venjances
enveges i traïcions
llàgrimes i cors trencats
veig la llum
al final del túnel.

És la llum que il·lumina
el meu camí,
el camí de la meva vida
El meu cor, encara adolorit,
batega sempre, fortament
sense parar, per a tu

Amb la teva presència
tota jo em trasbalso
embogeixo i em descontrolo
i perdo el nord

Tinc ganes que em besis
als meus llavis rosats.
Tinc ganes que em besis
per tot el meu cos nu
Vull que em facis l'amor
tan de nit com de dia
amb desig i passió
que els teus cabells rinxolats
m'acaricïn els meus pits
que no paris de fer-ho
i que em sentis gemegar,
de passió i de plaer.


Ulls marrons preciosos
que brillen i em miren
sense parar
El teu somriure
és un encant

Noi de cabells rinxolats
et tinc cada dia
dins del meu cap
Ets la meva obsessió

Una força m'empeny cap a tu
una força que no es pot parar
ni pot parar ningú
és la força d'un amor boig
d'un amor apassionat
un amor dolç
com panellets de pinyons
un amor feréstec
com els que surten
a les pel·lícules de Truffaut

Mirades embruixades
que diuen molt
imatges i gestos
que parlen per sí sols
No ens diem res
però tots dos entenem


Somniem tots dos junts
somniem desperts
que el demà serà millor
millor per a tots dos
perquè el nostre amor
no el podrà aturar ningú