dissabte, 8 d’agost del 2009

Babilonia (segona part)

Estic flipant.

S´ha inventat una nau espacial que llanci focs artificials?

És possible llançar un castell de focs des d´un avió??

Avui, a la platja de Copacabana, he vist com una estrella llançava focs artificials. No, només havia begut dues cerveses i res de drogues dures... és així.

Per sort, portava la càmera de fotos com a testimoni. La resolució és molt dolenta amb tant poca llum, però hi havia un punt lluminós al cel, a prop de la lluna, talment una estrella, però era més vermella que les altres. I de sobte...


No em podia creure el què estava veient. No era una avió, almenys no un avió normal. Això era un punt vermell que escupia focs artificials a moltíssima altura i, a més, quan ha acabat, ha desaparegut el punt vermell.

Increïble!

He anat cap a la zona de bars del passeig marítim per veure si trobava a algú per pregunta-li, però tothom seguia tranquil·lament la seva vida com si no hagués passat res. Pensava que la gent estaria comentant alguna cosa sobre el tema, algú que digués que eren extraterrestres... Però no. La vida al passeig marítim seguia igual. Se m´havia oblidat que a Babilonia ningú mira al cel. Ningú més hi havia prestat atenció.

1 comentari:

  1. Entre ombres i foscors
    odis i venjances
    enveges i traïcions
    llàgrimes i cors trencats
    veig la llum
    al final del túnel.

    És la llum que il·lumina
    el meu camí,
    el camí de la meva vida
    El meu cor, encara adolorit,
    batega sempre, fortament
    sense parar, per a tu

    Amb la teva presència
    tota jo em trasbalso
    embogeixo i em descontrolo
    i perdo el nord

    Tinc ganes que em besis
    als meus llavis rosats.
    Tinc ganes que em besis
    per tot el meu cos nu
    Vull que em facis l'amor
    tan de nit com de dia
    amb desig i passió
    que els teus cabells rinxolats
    m'acaricïn els meus pits
    que no paris de fer-ho
    i que em sentis gemegar,
    de passió i de plaer.


    Ulls marrons preciosos
    que brillen i em miren
    sense parar
    El teu somriure
    és un encant

    Noi de cabells rinxolats
    et tinc cada dia
    dins del meu cap
    Ets la meva obsessió

    Una força m'empeny cap a tu
    una força que no es pot parar
    ni pot parar ningú
    és la força d'un amor boig
    d'un amor apassionat
    un amor dolç
    com panellets de pinyons
    un amor feréstec
    com els que surten
    a les pel·lícules de Truffaut

    Mirades embruixades
    que diuen molt
    imatges i gestos
    que parlen per sí sols
    No ens diem res
    però tots dos entenem


    Somniem tots dos junts
    somniem desperts
    que el demà serà millor
    millor per a tots dos
    perquè el nostre amor
    no el podrà aturar ningú

    ResponElimina